Alfondec d’En Riu Sec

Tal dia com hui del any 1390, a petició dels veïns de l’assucac conegut com Alfondec d’En Riu Sec, prop de la Corregeria i la Coltelleria, el Consell de la Ciutat de Valéncia, manà als Jurats que inspeccionen el lloc, per a vore si pot obrir-se en ell una eixida al carrer del forn d’En Codintics.

Assucac: carrer o carreró sense eixida. De l’arap az-zucac: “el carreró”

Un alfondec (de l’àrap al-funduq, “hostal”) era l’edifici físic on tenia la sèu la institució del consolat de mar. Tenia la condició de zona extraterritorial, per tant, a hon no eren vigents les lleis pròpies del regne. El cònsul era el màxim responsable de l’alfondec, pero era assistit en la pràctica per l’alfondeguer.
L’alfondec consistia en un edifici o un complex d’edificis al voltant d’un pati central i separats del carrer per un mur. Els comerciants valencians podien pernoctar, menjar i guardar les seues mercaderies al almagasém. Ademés, també acostumava a tindre banys, forns de pa, taverna, botigues i una chicoteta capella. L’alfondec podia arribar a aplegar a les dimensions d’un barri. Estes establiments generaven grans ingressos, ya que els comerciants havien de pagar els drets d’almagasenament, una taxa sobre les mercaderies, els drets de l’aplicació de justícia i atres impostos.
Al sigle XIII, era normal que el rei arrendara els alfondecs i l’arrendador eixercira de cònsul en aquella ciutat. Pere “el Gran” va regular la situació i tots els cònsuls passaren a ser de nomenament real i havien de donar-li els dos terços de tots els ingressos del consolat.
L’establiment dels consolats mercantils s’originà a partir de la necessitat de comerciar en ports estrangers. El terme consolat fea referència a la institució pròpiament dita. L’alfondec o llonja indicava els almagasems, edificis i hostals. En diversos documents els termes consolat i alfondec es confonien sense cap problema.
El funcionament estable d’un consolat implicava unes condicions genèriques: un tractat entre les dos paisos o regnes, unes instalacions, un responsable i unes lleis que calia respectar.

En les imàgens es poden vore el Consolat de la Mar de Valéncia que es troba adossat a la Llonja; primera pàgina del llibre de lleis del Consolat i l’assucac que dona al carrer del Trinquet de Cavallers de Valéncia.

Jesús Moya Casado

Jesús Moya Casado es apreciado autor y colaborador de la web cultural del pueblo de Chert y con sus interesantes artículos epistolares presentes en la red de Internet, ayuda a engrandecer las olvidadas tierras del Maestrazgo, sus gentes y sus costumbres, acreditando con su contribución, el aprecio que siente por nuestro pueblo y permitiendo deleitarse con la gratificante lectura de sus escritos:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *