LA TROBALLA D’UN CELLER MEDIEVAL EN EL BARRI DEL CARME DE VALÈNCIA.

Parlem del segle XIII. Del mateix segle en què el Rei en Jaume I va entrar a la ciutat de València, conquistant-la als musulmans per establir el domini cristià. D’aquell moment som hereus tots nosaltres, els valencians actuals.



Fora de les muralles islàmiques d’aquella ciutat, fa poc de temps cristiana, en un raval situat molt a prop d’una de les seues set portes, es va construir a mitjan segle una casa senyorial agrícola sobre el que havia sigut un cementeri islàmic.
Els musulmans construïen els seus cementeris fora dels recintes urbans, al contrari del costum que instaurarien els cristians en arribar a la ciutat, que ho farien intramurs.


Aquesta casa tenia una cosa en comú amb altres edificacions del seu estil de l’època: un celler en un subterrani, la funció del qual era l’elaboració de vi i el seu posterior emmagatzematge, junt a l’oli i els cereals de la collita. Tot sembla ser era per a ús propi i no per a comerç de vins, com els alfòndecs o almodins.


Fa divuit anys, durant unes obres de rehabilitació del barri fetes d’una manera més que discutible (a causa de la manera en què es van fer i l’aspecte gens afortunat dels nous edificis construïts), executades entre els anys 1998 i 2000 a la plaça de l’Arbre del barri del Carme per a la construcció de 21 habitatges VPO amb garatges i trasters, es va descobrir un singular espai de planta rectangular i de set per cinc metres de grandària, construït en tàpia de crosta, que a més tenia un banc corregut i un esplèndid arc rebaixat. Era un celler medieval.

En un dels seus extrems es va descobrir una sèrie de plataformes, a diverses altures, que es van interpretar com una zona reservada a la decantació per gravetat del most.
Alguns especialistes van suggerir en aquell moment que podria tractar-se d’un lloc utilitzat per realitzar el tenyit de teixits, una activitat molt contaminant. La ubicació del lloc, extramurs i al costat de la nova moreria on es van establir els musulmans que van acceptar romandre a la ciutat, i el fet que els musulmans s’havien especialitzat en aquest tipus de tasques, molt tradicionals per a ells, donava peu a formular aquesta hipòtesi. Però l’anàlisi detallada de l’espai descobert, realitzat pels arqueòlegs de la Conselleria de Cultura, van descartar aquesta possibilitat, per diferents raons.


Quan es va realitzar el descobriment, la Direcció General del Patrimoni Històric va resoldre el manteniment només d’alguns dels béns exhumats durant l’enderroc de la casa medieval, i la seua integració en la nova edificació. Un dels béns a protegir va ser precisament aquest antic celler. Però la resta de dependències de la casa, malauradament, anaven a desaparèixer per sempre en ser derruïdes per ser convertides en pàrquing.

El celler es va conservar perquè se situava en un espai destinat a plaça pública, i perquè es tractava d’una de les construccions més antigues i singulars d’aquest tipus que havien aparegut a València.
Com a conseqüència d’aquesta decisió, la meitat de tota l’estructura s’ha pogut conservar sota una superfície de vidre que permet la seua contemplació a nivell de carrer. N’hi ha un accés directe al recinte des de la plaça del Centenar de la Ploma, des d’un nivell inferior, sobre el qual s’ha ubicat un impressionant arc carpanell de carreus, recuperat de l’enderroc de l’edificació medieval.

Un altre arc de similars característiques, obtingut en la mateixa intervenció, es va col.locar al nivell de l’actual plaça del Centenar de la Ploma adossat al nou edifici, totalment descontextualitzat, sent l’únic reclam visible per al vianant que mai sospitaria el tresor que hi ha sota els seus peus.

Hi adjunte una vista aèria de l’àrea, on he assenyalat amb un quadrat groc el nou edifici on s’ha trobat el celler, ubicat entre l’esmentada plaça i el carrer de Baix:

Ahir dijous es va presentar oficialment aquest espai, que es constitueix en la nova seu de l’Associació per la Promoció dels productes agroalimentaris de qualitat de la Comunitat Valenciana, PROAVA.
Una de les seues iniciatives serà precisament la de realitzar tasts de vi (com s’havia vingut fent des de fa un temps, de manera privada), activitat molt lligada a la funció original d’aquest espai, obert ara fa quasi 800 anys.