Un atre any l’Ajuntament de Valéncia catalanisa el dia dels enamorats valencians ¡¡S’escriu Sant Donís i no «Sant Dionís».
S’acosta el 9 d’Octubre i com tots sabeu és Sant Donís, el dia dels enamorats valencians i els confiters ya estan preparant el massapà i els mocaors.
Esta tradició té el seu orige a l’any 1238, el 9 d’octubre quan Jaume I va entrar a la ciutat de Valéncia junt a la seua esposa Na Violant els valencians com a ofrena se’ls va oferir fruta i verdures de la fèrtil horta valenciana.
En el pas del temps els Mestres Confiters varen decidir realisar una reproducció de massapà d’eixes frutes i verdures en homenage a l’acontenyiment històric. Entre les frutes es troben també la piuleta i el tronaor, que apareixen per primera volta en l’any 1738 quan en motiu del quint centenari de la conquista es prohibix disparar piuletes i tronaors.
El gremi ho va resoldre en gran ingeni realisant els dolços en forma dels petarts prohibits que perduren hasta el dia de hui. Estos dolços són envolts en un mocador de seda i els valencians ho regalen tradicionalment a la seua esposa o nóvia.
Sant Donís és el patró dels pasticers que realisen estes maravelles gastronòmiques i que el catalanisme ha batejat com «Sant Dionís», es poden vore per eixemple en la publicitat de l’Ajuntament de Valéncia o en algunes pasticeries per desconeiximent. Els valencians sempre hem escrit Sant DONÍS en llengua valenciana i aixina ho demostren els documents:
“y Sent Donis” (Dietari de Jeroni Soria, 12 agost 1521)
“la nit de Sant Donís en Valencia” (Blay: Sermón de la Conquista, 1666, p. 13)
“anem a Sent Donís” (Romans dels pobres festechans, 1733, p. 3)
“Sant Donís ya ha pasat, /y es imposible que siga / atra volta el Centenar” (Recitado en dúo… de Sant Pere Pasqual de Valencia, en les festes que…, 1743)
“el día de Sent Donís / en Valencia vaig entrar / y mirant la Sucrería…” (3r. Rahonament entre el Rull de Payporta y Albudeca, c.1802)
“dirli al sinyor Donís…” (Escalante: Tres forasters de Madrid, 1876)
“la Vespra de Sant Donís” (Palanca: Lo Romançer, 1888, p. 58)
“ya s´acosta Sen Donís, / piuletes y…” (Gadea: Ensisam, 1891, p.119)
“la festa de Sen Donís” (Gadea: Tipos, 1908, p.69)
“es la vespra de Sen Donís, nit valensiana” (Hern. Casajuana: La oroneta de plata, 1914, p.8)
“Rafel, Donís, Tomaset” (Llobat Ferrer,R.: En lo suor de ton front, 1926, p.2)
“que a sen Donís…” (Peris, J.: Més allá de la lley, 1927, p. 49)
*Les cites han segut transcrites del DHIVAM Diccionari Históric del Valenciá Modern de Ricart García Moya
