Tal dia com hui del any 1904, obrers de l’Ajuntament de Valéncia, derrocaren per “via d’urgència” el quiosc construït en 1895 en el cantó del carrer de la Pau ab la Plaça de la Reina, conegut com “Cicerone”

[wp_ad_camp_2]

El dia 11 de setembre de 1890, José Martínez Aparisi solicità instalar en Valéncia dos quioscs “Cicerone” de la seua invenció. La seua patent va ser acceptada en juliol del mateix any pel Govern de S. M. en una duració de 20 anys. Dits quioscs es colocarien en el centre de les places de l’estació i de la Reyna de manera que els sis costats serien visibles al públic.
El 14 d’octubre de 1890 s’acceptà l’instalació dels quioscs en la condició de que no adquiriren dret algun sobre la servitut i la via pública podent l’Ajuntament acordar quan ho estimara convenient la desaparició de dits quioscs i que s’abonaren els arbitris corresponents.
Els veïns de la zona de la plaça de la Reina realisaren un escrit a l’Ajuntament en el que indicaven que consideraven beneficiós l’instalació dels quioscs ya que adornaria la zona i l’allumenaria de nit.
El 25 de giner de 1895 els amos dels principals establiments de la plaça de la Reina solicitaren que desapareguera el quiosc, alegant que “dita carraca no servix per a res pràctic sino per a enllegir els punts més bells de la ciutat”, “i quan per fi va a ser una realitat la reforma de la plaça de la Reina i el carrer de la Pau, resulta de mal gust un armatost que no servix hui més que per a pixar”
L’1 d’abril l’arquitecte de Districte, una volta comprovat l’estat, solicità a l’Ajuntament la desaparició del quiosc “Cicerone” o que es realisaren certes modificacions del mateix. En dit informe l’empresa Martínez & cía. “llamentava que alguns comerciants pretengueren fer desaparéixer el quiosc que servia de sustente a uns pobres obrers i que per la seua forma i el seu emplaçament mai perjudica en lo més mínim i que afonen la solicitut per no estar en harmonia pel seu lleig aspecte en el ornat i embelliment de les noves reformes. El quiosc ha donat major esplendor i realce a l’expressada plaça sent un dels millors, no d’Espanya, sino també de l’estranger.”
Fetes les solicitades reformes, la que més cridà l’atenció va ser la colocació d’un rellonge de quatre esferes allumenat en un potent foc senyalant que “el quiosc podria servir per a la venda de localitats de la Batalla de Flors de la Fira de Juliol.”
El 31 de maig de 1895 el president de la Comissió, de nou, propon a l’Ajuntament la desaparició del quiosc. L’Ajuntament rebujà, una atra vegada, la proposta de la Comissió, acceptant la reforma del quiosc en l’afegitó del rellonge de quatre esferes, comunicant-ho a l’empresa el 27 de juny. 
Fins el 4 de juliol de 1898, no es varen terminar les reformes acceptades quan la Comissió de Policia Urbana ya havia pres la decisió de suprimir el quiosco sense sentir a l’empresa G. Martínez i Cia. La compañía va escriure a l’Ajuntament indicant que s’han estat abonant els arbitris corresponents i que les distintes reformes del quiosc ascendixen a 14.000 pts. i davant l’acort d’elevar el arbitri a 5 pts. diàries, “que són sumes no despreciables”, solicita seguir en la concessió del quiosc. Sent acceptada la continuïtat d’este..
L’11 de decembre de 1901, el quiosc no prestava servici algun i era un obstàcul per a la visibilitat i trànsit dels carruages, la comissió de Policia Urbana propon que siga retirat, sent avisat el representant de l’empresa el dia 25 de giner de 1902. El 5 de febrero, la companyia es dirigix a l’Ajuntament queixant-se i informant que el rellonge presta un servici públic i que el quiosc estava pròxim a reobrir, solicitant que seguixca permaneixent en la plaça.
El 4 de març de 1902, se li va a concedir un determini de 48 hores a l’empresa per a retirar el quiosco o s’actuaria d’ofici. A la citació es presenta Francisco Martínez Vicent soci de l’empresa donant-se per enterat i per a reclamar que se seguixca mantenint el quiosc en la plaça de la Reina, sense rebre cap contestació.
El 8 de març donen orde al capataç d’obres de desmantellar el quiosc i depositar-ho en el depòsit municipal del carrer de Na Jordana assumint les despeses l’empresa G. Martínez i Cía. que ascendien a 35 pts. El 13 de juny despuix de varis recursos per part de l’empresa, finalment, el quiosc va ser retirat.
S’envià la papereta de citació a l’empresa per a que passara a arreplegar el quiosc dels depòsits del carrer Na Jordana. Al no acodir se li comunicà que si no es presentava en el determini de 15 dies, per a retirar el quiosco i pagar les costes, es procedirà a la seua venda.
Pels recursos interpost per Elías Martínez per retirar-se el quiosc, en data del dia 24 de juny de 1904 encara permaneixia en els depòsits municipals. El 12 d’agost de 1904 es donava per conclós el tema no admetent-se més recursos.