[wp_ad_camp_2]Tal dia com hui del any 1501, Els Jurats, el Mestre Racional i els Síndics, acorden que d’ara en avant, el Mustassaf, una vegada descontats els salaris que devia pagar als seus oficials, cobrara la mitat de lo que arreplegue, destinant-se l’atra mitat a les despeses de la ciutat, i no una tercera part com fins ara venia cobrant.
El mustassaf, era un magistrat municipal que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques. Era l’hereu de l’institució del muhtasib musulmà.
Va ser un càrrec que s’implantà a partir de mitat del segle XIII, en primer lloc a Valéncia poc després de la conquista. S’encarregava de velar per la correcta qualitat, mesura i preu dels productes del mercat (inflació); aixina com per l’aplicació de les normatives vigents en la disciplina que es tractara, especialment la urbanística o les imposicions tributàries. Era l’encarregat de guardar els patrons originals i comprovar la precisió de les còpies, segellant les canes, balances i mesures de capacitat usades en la vida real.També s’encarregava de supervisar la policia urbana, en aquell moment la neteja de la ciutat, i les activitats dels gremis. Per tant, allà on existia era una de les màximes autoritats municipals.
Era elegit anualment entre els prohoms (jurat o consell) del municipi, pel governador, pel bisbe o pel rei o senyor al qual estiguera vinculat el domini del terme municipal.
Va ser suprimit al 1715, en els Decrets de Nova Planta.
En les imàgens veem el Llibre del Mustassaf que es troba en el Archiu Municipal de Valéncia i l’estuche en el pes i mesures usades pel mustassaf.
