Tal dia com hui del any 1332, el rei Alfons IV, per mig d’una Real Orde, concedix al Justicia Civil de la ciutat de Valéncia, permís per a poder procedir contra el Procurador del Regne, en el cas de que rebera salaris ilícits, obligant-lo a tornar lo pres, en els seus bens.
El Procurador del Regne era una institució de la Corona d’Aragó.
La Procuració General era el resultat de la convergència de dos llínees: la tendència a la centralisació administrativa i l’inclinació natural dels reis a assegurar la successió, promocionant al primogènit per mig de la seua inserció en el cim de l’administració pública.
[wp_ad_camp_2]
Des de 1363, va passar a denominar-se Governador General.
Mentres varen estar en vigor els Furs del Regne de Valéncia, el “justícia” era el càrrec de la ciutat de Valéncia que s’encarregava dels temes judicials. De les causes penals s’ocupava el “justícia criminal” i de les civils el “justícia civil”. Abdós eren elegits per un any pel método de la insaculació (1) de les «bosses» de “ciutadans” i de la de “cavallers”, alternativament. Dels pleits menors s’encarregava el “justícia de trescents sous” (2), i de la vigilància de mercats, el “mustaçaf”, elegit de la mateixa forma que els “justícies”.
Despuix de la conquista de Valéncia en 1238 pel rei Jaume I, les relacions entre el rei i la ciutat de Valéncia, aixina com en el restant dels núcleus de població que estaven baix la jurisdicció directa del monarca, s’articulaven entorn al “cúria”, un oficial real que era qui tenia l’última paraula en l’administració dels municipis i que recorria a l’assamblea de veïns com un cos consultiu —en Valéncia només formada pels veïns més influents, els “prohoms” o “ciutadans”—.
Quan en 1245 Jaume I va decidir deixar el govern de la ciutat en mans dels veïns, el “cúria” va passar a denominar-se “justicia” i el rei ho elegia entre els tres candidats proposts pels jurats —que a la vegada els designaven per insaculació dels dotze noms que ells havien elegit, un per cada parròquia de la ciutat—. Aixina el justícia —desplegat posteriorment en civil i criminal— els “jurats i els consellers «constituïen l’estructura de l’organigrama municipal, al que s’afegien atres càrrecs menors i especialisats, com el “mustaçaf”.
Els “justícia” tenien el fur de “conéixer de primera mà”, és a dir, s’acodia ad ells en primera instància, per a resoldre disputes tant civils, com a penals o criminals.
Popularment se’ls denominava “Un-sol-vehí” (“Un sol veí”), ya que el fur que els instituïa, de l’época de Jaume I, començava precisament per eixes paraules i per tant es tractava d’una sola persona.
Per als càrrecs de “Justícia” no podien presentar-se “cavallers”, ni “ricshomes”, sent sempre per tant un membre de “el estat pla”. En un principi era el rei qui elegia directament a el “Justícia” o en el seu defecte el “Bale general”, si ben posteriorment eren els “Jurats” qui presentaven una terna de candidats.
El “justicia” de Valéncia tenia la seua sèu en la Casa de la Ciutat o lo que hui es denominaria l’Ajuntament, que es trobava en el lloc on hui se situen els jardins coneguts com de l’Audiència junt al Palau de la Generalitat.
(1) Es denominava insaculació al procediment d’elegir alcaldes, regidors i atres oficials de justícia i de govern posant en un sac, bossa o cànter certes boletes o cèdules. En les boles figuraven els noms de les persones capaces i, despuix d’haver-les mesclat be, es treen a l’encert les necessàries per a que aquells subjectes, els noms dels quals figuraven en elles, serviren a les ocupacions o càrrecs que es tractava de proveir.
(2) En 1307, Jaume II va crear un “subjusticia” per a les causes de 30 sòus, quantia elevada a 50 sòus en 1321 i a 300 sòus per Pedro IV. El càrrec de “justícia de 300 sòus” ho va eixercitar generalment un notari.
En les imàgens es pot vore la frontera de la Casa de la Ciutat de Valéncia i un acta del juí que en l’any 1576 es va eixecutar contra Aarón Salomón, comerciant veí de Valéncia que es troba en l’Archiu del Regne de Valéncia.
