Els primers habitadors de les nostres terres foren els ibers:
[wp_ad_camp_2]
Contestans (capitàl Contesta, Cocentaina), al S., es del Segura al Xuquer; edetans (capitàl Edeta, Lliria), al centre, des del Xuquer al Millars, i ilercavons (capital Dertosa, Tortosa), al N. des del Millars a l’Ebre. Tres nacionalitats d’un mateix poble que, no obstant les diferències, quan era necessari s’unien. Cal senyalar també l’existència d’antigues ciutats de forta preponderància militar, polìtica o económica, adés foren fundacions comercials, adés fundacions autòctones, com per eixemple, Saguntum (Sagunt), Dianum (Dénia), Saitabi (Xàtiva), Lucentum (Alacant), Elice (Elig), etc., que posaren palés el seu sentir independentiste quan fon arribada l’ocasió.
De resultes de les guerres entre cartaginesos i romans, i de la destrucció de Sagunt, naixqué la ciutat e Valéncia l’any 138 abàns de Jesucrist, fundada per Decimus lunius Brutus, segóns consta en un fragment de l’historiador romà Titus Livius: » Iunius Brutus cos. in Hispania is, qui sub Viriatho militaverant, agros et oppidum dedit, quod vocatum est Valèntia…», (el consul Iunius Brutus donà en Hispania terres i un lloc fornít, que rebé el nom de Valéncia, als que hi havien militàt a les ordres de Viriatho). Eixa i no atra, fou el naiximent de la nostra personalitat i nacionalitat, la valenciana.
Passaren els anys, i formarem part de la nació romana, sent considerats en tots els aspectecs romans durant la seua dominació (del 215 A.Crist, al 415 de l’era cristiana, aproximàdament, uns 500 anys). Després, formarem part de la nació visigoda, sent considerats com a tals durant la seua dominació (del 415 al 714, aproximàdament, uns 200 anys). Mentrestant, Valencia anava adquirint importància i preparant-se per a futures i posteriors accions que convirtirien el nom generic dels habitants d’esta ciutat, en el nom generic de tot un poble, d’un regne, d’una nació.
L’arribada dels araps a les nostres terres l’any 714, fon un canvi de dominació, incloent-nos en la nacionalitat islàmica; peró de resultes de la seua fragmentació en regnes de Taifes; naixque l’any 1010 el regne islamic de València, que no obstant les diverses configuracions fronterises, fon una clara mostra d’independència i nacionalitat.
Ab la conquesta cristiana de València, i després de successius tractats, restà la nostra nacó, poc mes o menys, com en l’actualitàt. La «Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del Inclyt Rey Don Iaume Primer Rey Darago, de Mallorques, e de Valencia: Compte de Barcelona, e de Muntpesller: e de molts de sos desendents…» escripta per Ramón Muntaner (1265-1336), deixapalés les diferents nacionalitats que estaven baix del ceptre del rei Conqueridor (rei de València des de 1238 a 1276).
Nacionalistes de cor i d’acció en foren els Jurats de les ciutats i viles reals valencianes, i entre ells, el Juràt en Cap de Valencia, el morellà En Francésc de Vinatea (segle XIV), dels quals podiem omplir moltes pàgines d’exuberant nacionalisme, peró ho reduiem a recitar l’oposició feta al seu rei N’Alfons II el Benigne l’any 1333, pel motiu de les donacions fetes a l’Infant Ferràn, de ciutats i viles integrants del nostre Regne. Transcrivim, únicament, algunes de les frases dites per Vinatea, portavéu dels Jurats, en la conversa ab el Rei: «…per vostra natura no sou mes que un dels demés homens, i per vostre ofici, sou el cap, el cor i l’ànima de tots… com a home no sou sobre nosatres i com a rei, ho sou per nosatres i per a nosatres…no perme-trem l’excés d’estes donacions…i el quebrantament dels millors Furs…Peró sàpien els vostres consellers que si yo i els meus companyos morirem o patirem aci, per esta justa llibertàt, cap de quants es troven al palau, llevàt les persones reals, escaparia de ser degollàt a ans de la justa venjança dels nostres ciutadans»….(les donacions foren retirades). Hi ha molta diferència entre l’actuació de Vinatea, defenent unes viles i ciutats valencianes (Morella, Borriana, Castelló, Sagunt,Alzira, Xàtiva, Elig, etc.), integrants del nostre Regne, i la dels «nacionalistes» d’abdós llocs que, vergonyosament, estan entregant a tot un poble als veíns.
Joanot Martoréll i Mompalau (1413-1468), naixcút en Gandia, primeríssima ciutat del regne de Valéncia, autor de la novela cimera de la literatura valenciana __ el Tirant lo Blanch (impremtàt en 1490) diu en la «Dedicatoria al Princep Don Ferrando: …Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana per ço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar…» Honorar a la Nació Valenciana era el seu orgúll, sobre tot, escrivint en sa llengua, la valenciana.
En la recopilació i ampliació del «Libre de Furs e Ordinacions del Regne de Valencia» dats des de Jaume I el Conqueridor (1238-1276) a Ferràn II el Catolic (1479-1516), trobém testimonis de les Corts Generals celebrades en 1488 en la ciutat d’Oriola, ab el fí de l’actualisació dels Furs Valencians. Començaven així: «Furs nous fets per lo cristianissim e molt alt senyor Rey Don Ferrando Rey de Castella e de Arago e de Valencia en les corts generals celebrades e finides en la ciutat de Oriola als regnicoles de la ciutat e regne de Valencia a XXXI de Juliol. Any de la nativitat de nostre senyor Jesuchrist M.CCC.LXXXVIII…»
Principien estos nous furs anomenant els regnes o nacionalitats de major categoria, fent constància expresa que eixos Furs (lleis) eren unicament i exclusiva per»…als regnicoles de la ciutat e regne de Valencia…», mostra inequívoca d’una categoria, nacionalitat i independència total respecte als demés.
Extracte de: LA POR AL NACIONALISME
Aut.: Salvador Faus i Sabater.
Edit.: Publicacions ENV-URV (1982)
