Es va crear a petició dels jurats de la ciutat de Valéncia

Tal dia com hui de l’any 1337, per Real Decret del Rei Pere “El Cerimoniós”, es va crear a petició dels jurats de la ciutat de Valéncia i despuix de la pesta negra que va assotar la ciutat, l’institució que es denominà inicialment “curatela d’Orfens” i despuix “Els curadors d’Òrfens i tota classe de chiquets pobres i abandonats”

Posteriorment, regnant Martí “L’Humà” (1407) prendria el nom de “Pare d’Órfens”, ab carrer en Valéncia, que va des de la plaça del Carmen a Bolsería.

La seua funció bàsica consistia en garantisar que tot menor rebera educació cristiana, i va ser el primer precedent de la institucionalización i materialisació de el “dret fonamental que tot chiquet té a l’educació”. Pero ademés, com també tenia entre les seues funcions proporcionar al menor una protecció integral en la finalitat de garantisar a aquells chiquets que havien quedat òrfens o desamparats aliment i vestit a través de l’ajuda d’institucions i famílies, també és el primer precedent jurídic conegut de tutela “ex lege”, i de guarda i acolliment familiar i institucional.

Finalment, en 1447, es creà el “Tribunal de Curador, Pare i Juge d’Òrfens de la Ciutat de Valéncia”, sent el primer precedent mundial dels “Tribunals de menors” 
L’institució del “Pare d’Orfens” va funcionar en Aragó, Valéncia i Navarra fins a 1794, any en que va ser eliminada per Carlos IV.

Per cert, aprofitant esta época de reivindicació del Dret Foral valencià, bona cosa seria demanar als polítics valencians que donen eixemple en la recuperació real i efectiva d’esta institució, que està funcionant en atres Comunitats Autònomes, i que per als valencians forma part de la nostra Història, del nostre Dret i de la nostra ànima com a poble.

En les imàgens veem un retrat l’oli del rei Pedro “El Cerimoniós” obra de Jaume Mateu (1402 – 1452). Està documentat que junt a Gonçal Peris varen cobrar 1072 sòus i tres diners en setembre de 1427 per les pintures de la Sala Nova o Sala Daurada de la Casa Consistorial de Valéncia; este treball tractà de quinze taules en les que es representaven als reis d’Aragó segons indica el primer document de pago: “XV tabulis sive postibus pictis imaginibus regum Aragorum” Despuix del derrocament de l’edifici en 1860, de tot el conjunt de pintures només es varen salvar quatre, conservades actualment en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (¿) Una bona mostra d’este pintor la tenim en els retaules de Sant Jerónimo i de Sant Valerio (en les atres imàgens), actualment en la catedral de Segorbe (Castellón)

Jesús Moya Casado

Jesús Moya Casado es apreciado autor y colaborador de la web cultural del pueblo de Chert y con sus interesantes artículos epistolares presentes en la red de Internet, ayuda a engrandecer las olvidadas tierras del Maestrazgo, sus gentes y sus costumbres, acreditando con su contribución, el aprecio que siente por nuestro pueblo y permitiendo deleitarse con la gratificante lectura de sus escritos:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *