«Fer musica és una elecció de bohemis… Fer música en valencià i aspirar a pagar les factures és casi una utopia»

Carol Palmero, música.

És natural del Cap i Casal, encara que ha vixcut la major part de la seua vida en Benifayó. Gestiona Liber Tours —una agència de servicis turístics i culturals, especialisada en el centre històric de Valéncia— i és aficionada a la música des de menudeta. Palmero s’acostumà a escoltar a son pare cantar i tocar la guitarra a diari. La seua formació en idiomes —és llicenciada en Filologia— fa que porte un temps treballant en un proyecte de traducció musical, destinat a artistes consolidats, que preveu llançar en 2018. Fins a fa uns pocs dies se llimitava a cantar en privat, pero la seua versió «Espayet» del tema de Luis Fonsi —inicialment compartida en el seu mur de Facebook— li ha obert nous reptes i possibilitats. Com diu ella mateixa fruïx «iniciant camins que no sé cóm acabaran». D’una atra banda, cal destacar que se definix com a valencianista i que ha estudiat llengua valenciana en Lo Rat Penat.

— ¿Cóm naixqué l’idea de versionar en llengua valenciana el popular tema de Luis Fonsi?

Un dumenge de nit vaig vore en el mur d’una amiga una versió en alemà que m’agradà prou. Llavors comencí a buscar si hi havia alguna en valencià, perque n’hi ha covers en un fum de llengües, pero cap en valencià, i pensí: puix la faig yo. El dilluns de matí comencí a traduir-la i a adaptar-la. El dijous de matí la graví, pensat i fet.

 

 

[wp_ad_camp_1]

 

 

 

— Quan llançares la teua versió, ¿pensaves que tindria l’èxit que estàs conseguint? ¿quàntes reproduccions té «Espayet» fins al moment?

Porta mes de 450.000 reproduccions. La vaig gravar com un guiny als valencians, tan senzill com això… una forma de dir: ahí teniu, esta és la vostra. No pensí massa en la repercussió, inicialment esperava en curiositat les reaccions dels meus amics, mai pensí que «Espayet» es podia fer viral.

— La cantitat de reproduccions en Facebook ha fet que t’hages obert un canal en Youtube, ¿esperes que se trasllade el fenomen ad eixa ret social?

Yo moltes voltes faig les coses sense esperar res, la veritat; per intuïció. M’he deixat aconsellar pel meu amic, l’escritor Zaït Moreno, que ademés es dedica a la comunicació i a la publicitat. Hem obert el canal en Youtube per a que la cançó siga accessible a tot lo mon i sobretot perque moltíssima gent m’ho estava demanant, això i que fera més versions.

— Lo que has conseguit en «Espayet» demostra vàries coses: que en pocs mijos és possible aplegar hui en dia a molta gent i que hi ha un interés de consumir cultura en llengua valenciana. ¿Compartixes estes reflexions?

Les compartixc parcialment. Sí, els mijos eren molt bàsics, la vaig gravar en un mòvil i en casa. Respecte a l’interés de consumir cultura en llengua valenciana, crec que no es pot generalisar. Tinc molts amics que dediquen molt de temps a proyectes culturals i trobe que no s’obté la resposta social que cabria esperar, yo mateixa organise alguns actes culturals i costa comboyar a la gent. El tema és complex, crec que influïxen factors valencians i atres globals. Lo que sí que crec és que hi ha una necessitat de retrobar-se, a voltes inconscient, latent, que podria despertar en qualsevol moment i per això la musica a traves d’internet és una oportunitat, perque és immediata i toca la fibra sensible de la gent, pot provocar eixe despertar.

— La lletra de «Espayet» està adaptada en un model netament valencià, ¿creus que açò ha contribuït a la bona acollida?

Sí, crec que sí. Encara que crec que tot és una suma de factors. En primer lloc, la bona acollida de la cançó es deu en gran part a l’èxit del tema original, ¡no li anem a llevar el mèrit a Fonsi! La versió musical més suau, l’interpretació, també han agradat prou. I respecte a la lletra, despuix de llegir molts comentaris, he sabut que molta gent ya havia versionat la cançó en amics, de festa, cantant-la de forma espontànea. La seua forma de fer seua «Despacito» era superar la versió en castellà i cantar «Espayet»… bonico, ¿no? Quan sentiren la meua versió es sentiren identificats.

— ¿Cantes habitualment en valencià?

Cante en tots els idiomes que conec, inclús en algú que no conec, sempre les cançons que m’agraden, a soles en les versions que escolte, com molta gent. I traduïxc i adapte cançons d’uns idiomes a uns atres. Açò últim ho porte fent cinc anys, esporàdicament.

— ¿Te planteges fer noves adaptacions d’unes atres cançons o llançar temes propis?

Sí, noves adaptacions sí, encara que pel treball en Liber Tours disponc de molt poc de temps, la veritat. M’he llançat al canal de Youtube per les emocions que m’han transmés els valencians, pero anirem espayet… Lo dels temes propis és un atre nivell, pero mai se sap.

— ¿Creus que hi ha carència de música en llengua valenciana?

Grups i artistes n’hi ha, pero també n’hi ha desconexió en la societat, la música és un mon massa globalisat hui en dia. Els productes musicals arriben moltes voltes plastificats, preparats per a consumir, com tantes atres coses. Falta deixar pas a l’autenticitat i crec que molts bons artistes, per desgràcia, estan en l’ombra. Com a curiositat, el 50% dels músics de l’estat espanyol són valencians. Tenim 40.000 músics ací, imagina’t el potencial que tenim de fer musica en valencià.

— ¿Per qué? ¿Potser per la falta de perspectives econòmiques dels autors en triar la llengua pròpia?

Sí, de moment sí. Fer musica és una elecció de bohemis… Fer música en valencià i aspirar a pagar les factures és casi una utopia. Com sempre, el potencial està en la consciència de la gent. Hem de sumar tots en tots els àmbits. Si els valencians no recolzem lo nostre, ¿quí ho va a fer?