Tenint en conter que la radiacio des d’Africa al Orient i despres p’a ca Georgia aon es trobaren unes mandibules (en Dmanisi) que manifesten mes d’una especie d’hominids, i encara que pot tractarse no de divergencia sino de convergencia evolutiva i sent el error en la datació d’uns 100,000 anys, i poguentse dir que mes o manco estem parlant de entre 1.800.000 i 2.000.000 d’anys en una diferencia en el home d’Atapuerca de, aproximadament un millo i mig d’anys, no m’extranya massa el descobriment de yaciments en les vores del riu Jordan de probes prou significatives del descobriment i control del foc per el home fa ¡¡¡790,000 anys!!!.

Com tots sabem, aquell descobriment i la seua conservacio va ser accidental i derivá dels focs naturals, llampecs, sequetat extrema i calfament del sol, vulcanisme, etc etc. I que, si bé aprengueren a conservar viu en fogueres continuaes, passarien molts sigles hasta descobrir una de les maneres mes positives de ferlo, per frotament……

La consideració del foc com a un dels Deus junt al Aigua i la Terra va fer que se li sacrificaren i santificaren moltes ofrendes, se li dedicaren balls i festes pera tindrelo content, lo que ha venut celebrantse a traves del temps en festes, balls i fogueres, generalment en els canvits d’estacions o equinoccis i solsticis, especialment en les regions que rodegen el Mediterraneu.

Des de temps immemorial una vegá feta la collita dels primers homens agricultors i, sobre tot en graminees o herbes de grá, la costum de cremar la planta ya seca (palla) dels camps que coïncidia en el canvi d’estacio, no es mes que una reminiscencia d’eixa atracció mesclá en temor i reverencia al foc.

Parlar de que els celtes ya tenien costum de fer fogates, no es mes que una obvietat….¡I totes les poblacions des d’aquell Home sapiens……

[wp_ad_camp_2]Aixina que anem a conjuntar les dos teories la ancestral de celebrar el Deu amic Foc en fogueres i la dels fusters que renovaven els simples “parots” fets en dos trossos de fusta en angul que “aufegaven” el penjat cresol que, per allargar ya el dia, no ne’ssitaven tant i, en realitat agarrar dos fustes i ferse’n un atre no costava res i, aprofitant el moment, cremar tota la burumballa i mobles vells i lo que tingueren a má pera aumentar la foguera…..

Etimologicament la paraula falla prové del llati “facula” i que mes o manco significa antorcha, que no es mes que un foc portable o fixe de fusta en oli o greix en flama…..Bé com reminiscencies de nostres ancestres, bé com una costum dels fusters i millor (segons el meu entendre) per les reminiscencies del cult al foc i a Sant Josep dels fusters, escomençaren fa uns sigles a fer fogates en Valencia i a finals del XVIII a cridarlos “falles” involucrant a mes gent i als chiquets que anaven demanant coses pera cremar en honor a Sant Joseph en la coneguda cançoneta de….”Una estoreta velleta p’a la falla de Sant Josep, del tio Pep……”

Aixina puix, es feyen fogueres a finals del sigle XVIII i principi del sigle XIX, escomençant a cridarli a esta celebració “Falles”, i aprofitant el paregut del parot a la “Pantera Rosa” actual, ficantli robes de home o de dona de forma que pareguera, encara que de llunt, el mal home o la mala dona al que li tenien odi i aixina el-la cremaven…..De qualsevol manera es montaven els catafalcs la vespra, el 18 de març i el mateix dia, per la nit es cremaven.

La documentacio mes antiga que proba l’existencia de les falles va ser un edicte que, com sempre, prohibia cremar “falles” en els carrers chicotets i estrets en el any 1784……Les primeres falles ya algo monumentals i en ninots pareix ser que varen ser plantaes en el carrer Roteros i en la Plaça el Carme en 1850, en dos i quatre ninots respectivament, sent unes 3 senyoretes estes segones elegantment vestides i un home “no menys llepat que elles”. La publicacio de llibrets d’unes poques fulles enquadernaes en una chicoteta explicació de la falla feta pera que’l vengueren els chiquets al peu de la mateixa i traure per lo manco els diners de l’impressio va ser iniciat en 1855 per un llibret que explicava la falla de la plaça del Almodí ¡¡¡escrit per el mateix Josep Bernat i Baldovi!!! en el titul prometedor i satiric de: “El conill, Visenteta y Don Facundo” i que gracies a Deu, té molt bons seguidors actuals que’s duen tots els premits i dels que no podem deixar de nomenar al millor poeta contemporaneu en llengua valenciana, malograt fa poc, En Anfos Ramon, llibreter de falles per antonomasia……

Un sigle despres, en 1870, ya en prou esplendor, les falles tingueren que passar per una decada d’empobriment per la persecucio que reberen els festejos de elles i de Carnistoltes, reviscolant ya en 1885 quan la revista “La Traca” va instituïr uns premits als monuments fallers, despertant la competicio entre els veïnats i barris, impulsant el seu desenrroll……La creacio de mes premits, en 1895 de lo Rat Penat i en 1901 per l’Ajuntament donaren mes raons pera que les falles sigueren mes grans i artistiques, escomençant a crearse el treball de “artista faller” o el que disenyava i fabricava la falla ya en aquell temps en moldes de cartó i armaço de fusta.
En 1928 es creá el Comite Central Faller i ya eren molts els pobles que feen falles, sent ya des del sigle XVIII una critica politica prou anticlerical que desaparegué prou en Franco per la censura imposta, si bé s’instaurá l’ofrena de flors a la Verge dels Desamparats….i es plantá una falla disenyá per Dali en 1954…….Poc a poc ha tornat a ser la caracteristica principal de estes festes la critica de politics i famosos.

Actualment es planten vora 385 monuments de falla en Valencia i 250 en els pobles…..