Indumentaria de treball, o de faena, feina… Cotons, faldes arromangades per no embrutarles, mocadors de coto per al pit pit, xiques amb mocadors al cap, peces d’interior, amprades per a exterior, calçotets, bions, sinagúes. Devantals, que es puguen netetjar facilment, pots no dur jupetí, cames nues, o enbenaes amb tires de llenç, si vas a segar o al arros (per els chuplasans), s’enbenen de dal cap a baix. els xics, poden dur una barretina chicoteta per a que no se’ls enganxe el monyo, com a la vendimia, i pot ser de tela o gancho o calça. es com una cofia xicoteta. Portes inclus peces apedaçaes, i no duen joyes, lo mes, un rosari al coll per a protecció, sencillet. Les dones, es fan el monyo amb una vareta d’olivera, o un palet polit.
He posat el extraordinari. Si et fas el monyo amb una vareta, arracades sencilletes, devantal de llenç o cotó, amb un volantet, falda de cotó, arromangada amb els bions ben colorits davall, aspardenyes, i un mocador de cuadros als muscles, ja pot dir de treball.
Jo crec que està clar com anaven a treballar al camp.
Altre dia, indumentaria de diari, per anar al mercat, a pasetjar, al casino o a la taberna, a la plaça a llogarte per a demà trauret el jornal,
Vestir de llenç. ¿sap algú algo?. Jo crec que si sabeu algo, va, conteumos alguna cosa.
Artículo original de Enrique Tejedo Fandos publicado en el grupo:Vestir-se a l’antiga – Ensenyant la Tradició
