L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL, per mig de la publicació en 2006 de la Gramàtica Normativa Valenciana i el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià, no ha acceptat cap de les variants ortogràfiques de les Normes del Puig, pero sí alguns dels usos gramaticals i lèxics més significatius, donant fins i tot preferència a alguns d’ells (com l’us d’est, eixe front a aquest, aqueix, mentres front a mentre, o mitat front a meitat), i fins i tot ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades fins ara per la normativa oficial) junt a bellesa, pobresa, riquesa, o l’us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista. Estes «concessions» han mogut a alguns sectors culturals i del professorat, partidaris pancatalanistas de l’unitat de la llengua, a acusar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de «promoure la disgregació de la llengua»
La AVL y la aceptación de «algunas normas»
La Academia Valenciana del idioma, AVL, por medio de la publicación en 2006 de las reglas de la gramática valenciana y el diccionario de ortografía y pronunciación del valenciano, no ha aceptado ninguna de las variantes de ortografía de las reglas del Puig, pero Sí algunos de los usos gramaticales y lexics más significativos, dando incluso preferencia a algunos de ellos (como el este, que frente a esto, que, mientras que en frente de la mitad, o la mitad en frente de la mitad), e incluso todo ha aceptado Las formas belea, pobrea, riquea, etc. (ya existente en el idioma clásico, pero no aceptado hasta ahora por las reglas oficiales) junto a la belleza, la pobreza, la riqueza, o los estados unidos de la variación masculina-femenina en el sufijo-Iste /- ista. Estas » concesiones » se han trasladado a algunos sectores culturales y maestros, partidarios partidarios de la unidad lingüística, para acusar a la Academia Valenciana de la lengua de » promover la desintegración de la lengua «