LA DESAPARICIÓ DEL CLAUSTRE NEOCLÀSSIC DEL CONVENT DEL PILAR DE VALÈNCIA.

Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Si passegem pel carrer Guillem de Castro en direcció cap a les Torres de Quart, a poc de passar la confluència amb el carrer de l’Hospital observarem a mà dreta un solar amb una tanca metàl·lica. Sobre ell podem veure un cartell que anuncia una actuació urbanística per part de l’ajuntament.

Ací podeu veure-ho:

Si ens fixem bé, des del carrer podrem veure que sobre les parets que delimiten l’interior d’aquest solar s’observen amb nitidesa les empremtes d’un antic claustre, tal com s’aprecia en la fotografia que hi adjunte a continuació:

Es tracta de l’antic claustre neoclàssic de la parròquia del Pilar, fundada primitivament com a convent dominic l’any 1618.

Les obres de convent van encetar-se realment en 1638, quan es va aprovar el disseny de la seua planta. La construcció fou realitzada principalment en maçoneria i maó, a excepció de la portada que es va fer en pedra.

Ací podeu veure un parell de fotografies del seu claustre:


De la imatge que el plànol del Pare Tosca ens ofereix d’ell, que hi adjunte a continuació, es pot apreciar que tenia un claustre de dos pisos, un tros d’horta i una torre diferent de la que actualment coneixem. Tot el conjunt restava pegat a la muralla gòtica de la ciutat:

L’any 1835, a causa de la desamortització de Mendizábal, els religiosos foren expulsats del convent, quedant-hi convertit primer en residència militar i vuit anys més tard en hospital militar i caserna d’intendència. El pati del claustre passà a ser pati d’Armes, i les estades dels pisos superiors s’hi habilitaren per instal·lar les diferents Companyies que formaven l’Agrupació d’Intendència nº 3.
En el pati posterior, la façana del qual donava al carrer de l’Hospital, es van instal·lar quadres per als animals de tir, i quan aquests van ser suprimits del servei, van servir com a garatge per a cotxes i camions.

La caserna deixà de funcionar l’any 1960, quan va ser traslladada a la de Sant Joan de Ribera a l’Albereda. Una volta desaparegut el seu ús militar, en comptes de procedir a la seua rehabilitació el Ministeri de Defensa optà per enderrocar-lo en 1964, requalificant-se part de la parcel·la per construir habitatges per a membres de l’exèrcit. Són els que podem observar a hores d’ara en els carrers Guillem de Castro i Hospital, just enfront del jardí de l’Hospital.

D’aquell enderroc es lliurà només l’església del Pilar i una estada de l’antic convent que recau a l’actual plaça del Pilar. Malauradament el claustre neoclàssic desaparegué per sempre de la memòria de la ciutat.

Hi adjunte a continuació una fotografia d’aquell claustre, i una altra pressa l’any 1964 quan s’estava procedint a la seua demolició:

Però no tot van a ser noticies roines. Recentment, sobre el solar de l’antic claustre, es va decidir la construcció d’un centre sociocultural que connectarà la plaça del Pilar amb Guillem de Castro.

En realitzar les preceptives excavacions arqueològiques i eixir a la llum els fonaments del claustre, la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar realitzar una integració d’aquestes restes dins del nou equipament. En paraules de l’arquitecte responsable del projecte, les restes del claustre són “una xicoteta joia per a la ciutat”.

Hi adjunte a continuació algunes fotografies de l’actual solar i de les restes visible del claustre enderrocat, preses durant les visites realitzades pel regidor i els tècnics de l’Ajuntament:

No deixa de resultar paradoxal veure com hui en dia es posen en valor les restes que ens han quedat d’un edifici històric que, tan sols 50 anys enrere, es va considerar una cosa vella i sense valor, fins al punt de ser enderrocat.

Passejant per Valencia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *