Francesc Xavier Borrull i Vilanova (Valéncia, 3 de desembre de 1745 — 1837) va ser un jurista, historiador, erudit i polític valencià. Estudià al Seminari de Nobles i fou juge de d’elmes, terços i primícies de la Real Audiència de Valéncia, fou catedràtic de dret civil de la Universitat de Valéncia.

Durant la guerra contra Napoleó fou representant de la Governació de Valéncia en la Junta de Defensa. Fou partidari de la restauració del dret foral valencià, que va proposar com a model per a la futura constitució espanyola de 1812, i en els seus escrits va afirmar que l’abolició dels furs per part de Felip V d’Espanya havia segut un gran error. El 1810 fou escollit diputat a les Corts de Cádiz, on fou un dels oradors més destacats. Es posà a favor de les institucions tradicionals com el Tribunal de les Aigües.

Francesc Xavier Borrull es un valencià injustament oblidat, que en les sessions polítiques gaditanes va portar el recort dels nostres vells Furs per a demanar, i en alguna mida va conseguir, que no es fera taula rasa en tota la llegislació del passat.

La casa familiar de Borrull era la que ara, bellament restaurada, podem vore front al Palau de Benicarló, junt a l’Iglésia de Sant Llorenç.

[wp_ad_camp_2]

Borrull, seguint el seu indubtable olfat foral, va prendre la determinació de rescatar el Palau de la Generalitat, que des de l’abolició de 1707 moria mig ruïnós, convertit en jujats de lo penal. La Sala Dorada, i el Saló de Corts, havien segut tabicats i maltractats. Borrull es va ocupar de sanejar les estàncies, restaurar les pintures i el sostre i recuperar tot l’esplendor perdut, per a posar-ho al servici de la Junta de Defensa. Allí es va celebrar, en tota solemnitat, el primer sorteig de Loteria que els valencians varen vore, una novetat portada per Borrull, que sabia molt be d’on obtindre recursos financers per a combatre a Napoleó.

En 1814, va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Sant Carles; més tart, soci de mèrit de la Real Societat Econòmica d’Amics del País, entitat en la qual havia colaborat. L’Hospital General li va seleccionar com a juge tutelar de l’institució i la justícia li va posar al front de la Casa Galera, la presó on les dònes complien condena i treballaven per a la seua rehabilitació. Va dirigir l’Archiu del Regne i l’Universitat li va nomenar visitador, en l’encàrrec de revisar i millorar el pla d’estudis. A esta institució terminaria llegant la seua magnífica biblioteca antiga i una impressionant colecció de monedes que l’Universitat de Valéncia guarda en l’actualitat.

Algunes de les seues obres són:
• “Fidelidad de la Ciudad y Reino de Valencia en tiempo de las guerras civiles que empezaron el año 1705” (1810)
• “Discurso sobre la Constitución que dio al Reino de Valencia su invicto conquistador” (1810)
• “Discurso sobre la distribución de las aguas del Turia y Tribunal de los Acequieros” (1828)

Des del 5 de decembre de 1881 Francesc Xavier Borrull té un carrer rotulat al seu nom en Valéncia que comença en la C/ Guillem de Castro i termina en la GV Fernando el Catòlic. Este carrer va ser obert en terrenys que havien segut hort i jardins del Convent de Sant Felipe.

En les imàgens, podem vore el retrat de Francesc Xavier Borrull, obra de José Antonio Zapata (1832) que es troba en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Valéncia, aixina com la portada del lliure “Discurso sobre la Constitucion, que dió al Reyno Valencia su invicto conquistador el Señor D. Jaime Primero”; part de la relació dels llibres llegats a l’Universitat lliterària de Valéncia per Borrull i ròtul del carrer ab seu nom.