Tal dia com hui del any 1247, per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual será coneguda posteriormente com a Diner.
[wp_ad_camp_2]
Els «Reals de Valencia» era la moneda del Regne de Valéncia i és com va ordenar Jaime I que es denominara.
En Valéncia s’havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de 1239, és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en «moneda jaquesa», la pròpia del regne d’Aragó, si be també va circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de França), del regne de Castella, genovesas i mazmudinas musulmanes.
La moneda que originàriament es va regular en la «Costum» no va aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la Conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara.
Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:
“…vàrem fer còure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efigie. “
“…establix que la llei siga de tres diners de argento en onze diners i óbolo, lo que la convertix en «ternal» aproximadament, devent eixir d’una marca fins a díhuit sòus, o siga, doscentes dieciseis peces.”
Com ya s’ha dit, el primer acunyament està datat el 8 de maig de 1247.
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l’extracció d’atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).
Paritat inicial:
• 16 melgaresos —- 12 reals de Valéncia
• 1 denario de plata —- 3 diners de reals (36 reals)
• 15 diners de Jaca —- 12 diners de reals (144 reals)
• 15 torneses —- 12 reals
• 1 morabatino alfonsí —- 6 sous de realas (72 reals)
• 1 mazmudina luzif —- 4 sous (48 reals)
• 1 mazmudina contrafeta —- 3 sous y 6 diners (42 reals)
• 2 genovesos —- 1 diners de reals (12 reals)
• 2 reales de Marsella —- 1 diners de reals (12 reals)
• 1 genovés grueso de argento —- 3 reals
• 1 marca de argento —- 28 sueldos (336 reals)
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d’interés per a préstams, equivalent a un 1’66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un top anual del 16’6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
En les imàgens veem l’anvers i revers d’un Real de Valéncia.
