LA SINGULAR CASA RUSSA DE VALÈNCIA.

Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Si passegem pel carrer de Guillem de Castro, a l’altura dels jardins de l’Hospital, probablement ens cridarà l’atenció veure un curiós edifici de façana austera i de xamfrà arrodonit que es troba just enfront d’aquests jardins.

Potser el que molts desconeguen, fins i tot els habitants de la ciutat, és que aquest edifici va ser u dels més singulars que tingué València en la dècada de 1930, construït per u dels arquitectes valencians també més singulars de l’època. Es tracta de l’Edifici Cuadrado, de Joaquín Rieta.

A aquest edifici, que va marcar la diferència en l’arquitectura valenciana del seu temps, se li va conèixer amb el nom de “Casa russa”, per haver estat dissenyat seguint les pautes arquitectòniques de la construcció d’habitatges socials que imperava en aquell temps en la Unió Soviètica: pisos menuts amb agrupació de serveis de bugaderia comuna, infermeria o subministrament centralitzat d’aigua calenta, comunicats per un passadís que donava a un pati, fet d’aquesta manera per a fer desaparèixer els “antihigiènics patis interiors dels edificis”. Per això a València se li va començar a conèixer popularment amb aquest curiós nom.

La seua original i austera façana corba, desproveïda de tota decoració, destaca radicalment per la seua horitzontalitat, la qual s’accentua encara més per les franges allargades de finestres separades per pilastres de maó.

La seua construcció va ser un encàrrec dels germans José María i Manuel Cuadrado (d’ahi el seu nom), propietaris d’“Almacenes Cuadrado”, la finalitat del qual era la de construir alhora un magatzem per al seu comerç i diversos habitatges per proporcionar als seus empleats allotjaments còmodes, higiènics i econòmics.

L’edifici consta de planta baixa i tres pisos. La planta baixa ocupa la totalitat del solar en forma de “L”. La seua funció era la de comerç i magatzem de mobles.
Les dues primeres plantes són similars i tenen habitatges, però la tercera, a més d’habitatges pensats per als empleats fadrins, té també altres serveis com un safareig comú.

Joaquín Rieta, arquitecte de caràcter cosmopolita, refinat i culte, estava molt més preocupat pel paper social que l’arquitectura podia aportar a la societat, que per l’estètica minimalista de les seues construccions.

La “Casa russa”, com he esmentat ades, va marcar llavors una important fita en l’arquitectura valenciana. Malauradament l’edifici es troba en l’actualitat en un preocupant estat d’abandonament que caldria esmenar per evitar el seu progressiu deteriorament. Ens trobem, sense dubtes, davant d’una joia arquitectònica que no podem permetre’ns perdre!

Adjunte a l’apunt una vista de Google Maps, on hi assenyale amb una fletxa groga la posició de la “Casa russa” de València, per a què pugau localitzar-la amb facilitat. La seua singular façana, que dona als carrers de Guillem de Castro i de Gandia, podeu veure-la en la capçalera d’aquest article, així com en diverses fotografies de fa uns anys, adjuntades a continuació:

Passejant per Valencia

Relacionado

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *