[wp_ad_camp_2]
Tal dia com hui del any 1812, el Corregidor de Valéncia, publicà un Bando, pel qual es manava que l’entrada de vi i carn tant fresca com salada, es fera només per la porta de Quart, i qui intente introduir els referits comestibles per atres portes, fera castigat en multa del doble del valor de lo intentat introduir.
En les Torres de Quart, segons este Bando, es varen instalar dos fielatos; en el primer d’ells és en el que es cobrava l’impost per l’entrada de mercaderies i a continuació, en el segon, estaven els encarregats del control de les carns i del vi. En este bando s’ordenaven algunes directrius un tant curioses:
• No es podia tornar a eixir en més del cinc per cent, tant de la carn com del vi que no s’haguera venut; eixa quota de menys del cinc per cent, en cas de no haver-se venut, es devia entregar en qualsevol dels hospitals de la ciutat.
• L’eixida de la ciutat, es devia fer per la mateixa porta.
• L’hora llímit per a dita eixida de la ciutat, devia ser “set minutes despres del toc de la mig dia”
• Els carruages dedicats al transport d’estos víveres a soles deurien portar “las teles per a que no els caiga el resol, sense más amagatalls o caixons, per a una millor inspecció”
Resulta curiós vore com la major part de les paraules del bando estan en valencià, a pesar de que des de l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta, esta llengua estiguera prohibida.
El Decret de Nova Planta va posar fi a l’organisació tradicional dels municipis del Regne de Valéncia i varen desaparéixer els jurats, el racional, i els Justícies. En el seu lloc es va impondre l’organisació castellana i varen aparéixer les noves figures del corregidor, de l’alcalde major i dels regidors, —ademés de l’us obligatori del castellà en la documentació oficial i en els procediments judicials—. Tots estos càrrecs eren nomenats pel rei directa o indirectament, per lo que va desaparéixer el sistema insaculatorio per a l’elecció dels càrrecs municipals i el Consell com a orgue delliberatiu que assessorava als jurats.
El corregidor, nomenat pel rei —el de Denia, pel seu senyor; i els de Montesa i Cofrents, pel Consell d’Ordenes, dependent del rei—, actuava com a màxima autoritat local en els 14 municipis cap de corregimiento. Degut a que els corregidores solien ser militars en una escassa preparació jurídica, junt ad ells hi havia un alcalde major —en Valéncia dos—, nomenat al principi pel corregidor pero a partir de 1750 pel Consell de Castella entre els professionals del dret —seguint un sistema d’escalafó—, per a que els assessoraren en els temes llegals i per a que els substituïren interinament quan estigueren absents.
El corregidor de la ciutat de Valéncia durant la major part del sigle XVIII va ser l’intendent —es varen separar abdós càrrecs en 1770 pero varen tornar a unir-se en 1797.
En les imàgens podem vore les Torres de Quart en les que encara es poden apreciar les finestres de quan estes varen ser utilisades com a presó militar i la Plaça del Mercat de Valéncia en una litografia colorejada a mà per Nicolas Chapuy procedent de la seua obra “Les principals ciutats d’Espanya” de 1844.
