Va ser un destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. D’esta manera es va convertir en un dels principals assessors del president preautonómico Josep Lluís Albiñana. Aixina mateix va ocupar un escan de Senador per Valéncia entre els anys 1979 i 1982, en les files de UCD. Entre 1980 i 1982 va ocupar la Secretaria d’Estat per a les Comunitats Autònomes, des de les que va impulsar els treballs per a l’aprovació de la majoria dels estatuts d’autonomia, entre ells, el de la Comunitat Valenciana, en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.
Despuix d’abandonar la Secretaria d’Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l’Universitat de Valéncia. No obstant, mai va abandonar els ambients polítics de Valéncia i Madrid. Aixina, a principis de la década de 1990 va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El 15 de giner de 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, és assessinat en atentat per ETA.

En el seu recort, l’Ajuntament de Valéncia va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l’Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l’Avinguda Blasco Ibáñez on va caure abatut.

El fiscal acusa a Francisco Mújica Garmendia, «Pakito», José Luis Álvarez Santacristina, «Txelis», i José Luis Urrusolo Sistiaga, d’haver creat el comando “Akaitz”.

El 15 de giner de 1992, dos membres d’este comando van disparar un tret al cap al catedràtic valencià, que li va causar la mort. La fiscalia de l’Audiència Nacional demanà 50 anys de presó.

En les imàgens veem una instantànea del seu assessinat i homenage davant el seu monument.