Maria Rosa que bé que estàs.

Maria Rosa que bé que estàs,
si no m’ajudes no et casaràs,
obri la porta carinyo meu
que t’ho demane per l’amor de Déu.

Maria Rosa que bé que estàs,
si no m’ajudes no et casaràs,
obri la porta carinyo meu
que t’ho demane per l’amor de Déu.

Ja ve Sento de ca la novia,
ja ve Sento malhumorat,
ja ve Sento contant els passos,
carabassa li hauran donat.

Ja ve Sento de ca la novia,
ja ve Sento malhumorat,
ja ve Sento contant els passos,
carabassa li hauran donat,
carabassa li hauran donat,
carabassa li hauran donat…

Ja ve Sento de “ca” la novia
ja ve Sento, malhumorat
ja ve Sento tocant els testos
carabassa li haurant donat.

¡Ai, Maria Rosa, que bona estás!
tens un sofoco com un cabás
vest’en a casa, si no estás bé
porta un palmito i t’aventaré. 
Si vols a Emili que és faener
tindrás hortera i un bon femer
bona collita de pimentons
raïm i figues i bons melons.

¡Ai, xica meua, que bona estás!
si no t’oprimes no et casaras
¡ix a la porta, carinyo meu!
que ací t’espera Joseph Andreu.