[wp_ad_camp_2]
Tal dia com hui del any 1419, mor en Vannes (França) Vicent Ferrer, quan es trobava eixercint el seu apostolat. Va ser soterrat en esta ciutat amortallat per la duquesa de Bretanya, Juana, filla del rei de França, Carles VI.
Vicent Ferrer fon un dominic valencià, taumaturc, predicador, llògic i filòsof. És el sant patró principal de la ciutat i Regne de Valéncia.
Vicent Ferrer va nàixer en el sí d’una família acomodada del cap i casal. Varen ser els seus pares Guillem Ferrer i Constància Miguel; varen tindre tres filles i tres fills. Guillem Ferrer era notari i estava ben relacionat en les classes altes, la qual cosa li va permetre conseguir per al seu fill un bateig en ilustres padrins. Molt recomanable la visita als «bultos de Sant Vicent» que es troben en la sèu del Colege Notarial de Valéncia. Estos «bultos» són la representació dels personages que varen intervindre en el bateig de Vicent Ferrer. Els personages estan representats en maniquins a tamany natural i en trages i vestits originals i que han segut restaurats recentment.
Vicent va treballar activament en conseguir solucionar el cridat “Cisma d’Occident”
El 3 d’octubre de 1394 va tindre una visió que va canviar el rumbo de la seua vida i, des d’eixe moment, es va dedicar a la predicació itinerant, a la que es va consagrar totalment, recorrent els camins d’Europa occidental a peu.
L’activa participació de Vicent Ferrer en el “Compromís de Casp”, on va ser elegit com a rei d’Aragó Fernando de Antequera, (membre de la dinastia castellana dels Trastámara), va resultar decisiva per al encontre.
Vicent va aplegar a Casp en abril de 1412 i era l’octau compromisari per orde jeràrquic, pero va ser el primer, tal volta pel seu prestigi i pes moral, en emetre el vot, i açò va ser decisiu per al futur de la Corona d’Aragó i de la futura Espanya. El seu vot va ser a favor de Fernando de Antequera i despuix d’ell, el seu germà i atres tres compromisaris d’Aragó i Valéncia varen fer lo propi votant també per Fernando, dos compromisaris varen votar pel Comte de Urgel, un es va abstindre i un atre no havia format una opinió.
Segons les cròniques, els partidaris del comte de Urgel varen tractar d’assessinar a Vicent en terres de Lleida.
A Vicent Ferrer se li atribuïx en l’any 1410, en Valéncia, la fundació del primer orfenat del món i que encara seguix en peu i funcionant.
Va recórrer el Migdia francés, l’Auvèrnia, passant després a la Bretanya, on varen transcórrer els últims mesos de la seua vida. Trobant-se greument malalt, va decidir partir cap a Valéncia. Va sofrir una terrible tempestat en eixir del port de Vannes lo que ell va interpretar com una senyal de Deu per a que tornara a Vannes a passar la resta dels seus dies. Va fallir en Vannes el 5 d’abril de 1419. El seu sepulcre es troba en la catedral de dita ciutat.
Nicolás V va encarregar a tres cardenals que investigaren la vida i milacres del predicador; entre ells estava Alfonso de Borja, el futur Calixto III, el primer Papa valencià de dita família. Varen mantindre entrevistes en bisbes, abades, flares i gent comú en Nàpols, Avignon, Toulouse i en la regió de Nantes, interrogant a 28, 18, 48 i 310 testics respectivament.
Molts testics varen declarar en el Procés que, parlant Vicent Ferrer en valencià, en tots eixos llocs se li entenia perfectament, per lo que es va considerar que posseïa el «Dò de llengües»
El 29 de juny de 1455, despuix de votar-ho en el consell de cardenals, Calixto III va anunciar la canonisació de Vicent Ferrer.
En el seu llit de mort, Sant Vicent Ferrer va donar un mensage per a que ho portaren a tots els valencians; este mensage, ho podem considerar com el seu testament. Diu aixina:
«¡Pobra pàtria meua! No puc tindre el plaure de que els meus ossos descansen en els vostres braços; pero digau a aquells ciutadans que muic dedicant-los els meus recorts, prometent-los una constant assistència i que les meues contínues oracions allí en el cel seran per ad ells, a els que mai oblidaré»
«En totes les seues tribulacions, en totes les seues desgràcies, en tots els seus pesares, yo els consolaré, yo intercediré per ells. Que conserven i practiquen les ensenyances que els vaig donar, que guarden sempre incòlume la fe que els vaig predicar, i que no desmenten mai la religiositat de que sempre han donat proves»
«Encara que no vixca en este món, yo sempre seré fill de Valéncia. Que vixquen tranquils, que la meua protecció no els faltarà jamai. Digau als meus volguts germans que muic beneint-los i dedicant-los el meu últim sospir»
En les imàgens veem l’oli de Francesco del Cossa (1473) que es troba en la National Gallery a Londres; una imagen dels “bultos de Sant Vicent”; l’oli “El compromiso de Caspe”, pintat per Salvador Viniegra (1891) en el que es pot vore a Vicent Ferrer en la seua alocució davant la resta de compromisaris, esta obra es troba en el Círculo de Bellas Artes de Madrid i la tomba del sant en la basílica catedral de Sant Pedro a la localitat francesa de Vannes.