Poder representar els Milacres de Sant Vicente

Tal dia com hui de l’any 1748, el rei Fernando VI, per mig d’una Real Orde, va revocar la seua mateixa orde de 16 de febrer per mig de la qual es prohibia montar altars en el carrer, autorisant a soles el que es montava en el carrer de la Mar, per a poder representar els Milacres de Sant Vicente.

Els valencians digueren ¡¡NO!!; havien trovat una festa singular que guardava parentesc en els entremeses i “misteris” del Corpus i no pensaven renunciar ad ella.

El text més antic que es coneix d’un “milagrito” és el coloqui de 1801 de J.C.B.; seguixen “El fillo de l’especier”, de P. Navarro, i “La Font de Lliria”, de 1822.

Una de les anècdotes més curioses que hi ha en el món dels altars vicentins és la que va ocórrer en l’Altar del Mocadoret l’any 1931: l’image del sant va ser issada a la caseta del seu altar en la chicoteta plaça del seu nom als sons de l’Himne Nacional, que era monàrquic i com la República va ser declarada el 14 d’abril, el 15 va ser baixada als sons de l’Himne republicà.

En l’any 1849, el croniste de la ciutat de Valéncia, Vicente Boix, va escriure en el seu llibre “Manual del Viagero”:

“El que no s’alsa matí 
y s’afaita i es pentina, 
es pòsa la ròba fina 
y entra en la iglesia hui, 
y òu lo sermó en llemosí 
el que en los bultos no está, 
ni á vore els milacres vá 
en los chiquets i la dóna 
no sap lo que’s cósa bóna 
no té gust, no es valensiá” (sic)

Atra de les atraccions importants d’esta festa són els nomenats com a “Bultos de Sant Esteve”, coneguts popularment com de Sant Vicent; estos són una colecció única de figures que representen als personages que varen participar en el bateig de Sant Vicente.

Els Bultos han pervixcut en el temps gràcies a la conservació i restauració de les figures des de l’any 1597 fins ara, per part del Colege Notarial de Valéncia.

En la recent restauració, tant de les figures com dels robages, s’ha recuperat l’esplendor que gojaren antany. La restauració dels Bultos de Sant Vicent va ser impulsada pel decà del Colege Notarial de Valéncia, César Belda, i coordinada pel secretari de la corporació notarial, Simeón Ribelles. En el procés de recuperació participaren Pedro Arrúe i Abelardo A. Sastre.

Algunes d’estes figures representen a Mossèn En Perot de Pertusa, que va ser el retor de Sant Esteban en l’any que es batejà a Sant Vicent Ferrer; el pare de Sant Vicent, un escolà, el sacristà, el macip, els Virreis de Valéncia don Fernando d’Aragó i donya Germana de Foix, acompanyats de les seues pages, Na Ramoneta De Encarroç i Vilaragut, Senyora de Corbera i Padrina; Ramón de Oblites i Guillem Despigol, jurats; dames de la noblea valenciana; i els Verguers, que eren els qui iniciaven el ceremonial de la comitiva del bateig, vestits de gala per a l’ocasió.

Atre dels actes més emotius d’esta festa és la processó cívica dels “Bultos” en la qual participen diversos personages de vida cultural valenciana vestits en els trages típics de l’época de Sant Vicente; este any, entre molts atres, hem pogut vore la fallera major de Valéncia de 1989, Covadonga Balaguer, acompanyada pel “Virrey” Òscar Rueda (professor meu de llengua valenciana), president del Casal Bernat i Baldoví (Foto).

Finalment, es porta a terme el sacrament del batisme a un chiquet al que se li impondrà el nom de Vicente; enguany ha segut Martín Vicente Cogollos.

En les imàgens es poden vore l’Altar de la Plaça de la Constitució en l’any 1915; acte d’entrega dels Bultos de Sant Vicente en el Saló del Colege Notarial (com custodie dels mateixos) una volta restaurats: varen presidir l’acte el Decà, César Belda, l’Arquebisbe de Valéncia, Cardenal Antonio Cañizares i el Lloctinent General dels Cavallers Jurats de Sant Vicente Ferrer, sent l’encarregat de la presentació el Secretari del Colege Notarial Simeón Ribelles; en este acte veem també la meua bona amiga Pilar Soriano Doménech encarregada del protocol del Colege Notarial (al costat del Decà)

Jesús Moya Casado

Jesús Moya Casado es apreciado autor y colaborador de la web cultural del pueblo de Chert y con sus interesantes artículos epistolares presentes en la red de Internet, ayuda a engrandecer las olvidadas tierras del Maestrazgo, sus gentes y sus costumbres, acreditando con su contribución, el aprecio que siente por nuestro pueblo y permitiendo deleitarse con la gratificante lectura de sus escritos:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *