En el privilegi donat per Martín “l’Humà” en 1404, que, junt en el del rei Jaime I, representava per als habitants de l’Albufera respectar la tradició per part de tots, com a mostra de la “magnificència” dels reis que, no obstant haver pres l’Albufera i la Devesa com partix integrant del Patrimoni de la Corona, varen concedir beneficis i participacions en favor de l’Iglésia, Órdens religioses, Capítul de la ciutat, peixcadors i habitants dels pobles limítrofs del llac, a canvi de contribuir tots ells a la defensa i foment de la seua riquea i al respecte de les seues innumerables bellees.

En este Privilegi Real no només es reconeixia la diferència entre els peixcadors de mar i els de el llac, sino que als peixcadors de l’Albufera se’ls reconeixia les seues particulars formes de peixca i tradicions aixina com la seua autonomia a l’hora de regir els seus estaments i costums. D’esta forma s’establia, entre atres qüestions, que corresponia als jurats i peixcadors del llac aplicar i modificar les seues ancestrals ordenances, sense concurs de jurispèrits i en la sola llimitació de la posterior aprovació del Bale (representant i administrador del Patrimoni Real)

En les imàgens veem l’oli de Martín I «l’Humà» expost en el Saló dels Reis del Palau de la Generalitat Valenciana; l’oli titulat “Vista de la Albufera de Valencia” de Antonio Carnicero Mancio (1783) expost en el Museu del Prado de Madrit i una image de peixca en la Sequiota de l’Albufera.