Tal dia com hui de l’any 1396, el Consell de Valéncia, ordenà que en la Casa de Penitència de la Ciutat, no foren acollides ni rebudes dònes casades per a la seua correcció, “…encara que ho manaren els seus marits.”
A la Casa de la Penitència ingressava la gent que es tenia per herege, aixina com “dònes de vida distreta”; es veu que els hòmens eren tots uns sants.
Els inquisidors, sempre desconfiats, brindaven l’oportunitat de que s’arrepenediren en les humides i obscures celes de la Casa de la Penitència. L’impressionant edifici almenat datava de 1525. La casa contava en vivenda permanent per al alcait, encarregat de vigilar als empresonats que afirmaven estar disposts a redimir-se.
Situada pròxima a la Porta de la Trinitat, la Casa de la Penitència depenia de la que el Sant Ofici posseïa, des del sigle XV, en la plaça de Sant Lorenzo.
La Casa de la Penitència va ser abalienada, i a partir de 1835 es convertí en alberc de la Gran Associació de Beneficència Domiciliària de La Nostra Senyora dels Desamparats, que acollia als pobres sense sostre, sense plat que menjar i sense mantes en que cobrir-se.
La Gran Associació va reparar en els chiquets i va iniciar l’empresa d’educar-los, i en 1867 es traslladà a l’edifici construït en l’hort de l’antic convent del Carmen, en frontera al carrer de Blanqueríes.
Com si la vida borrara totes les tristors de la Casa de la Penitència, va ser destinada a una fàbrica de cerveses, que alegraven ànima i cos. La varen derribar, tan plena d’història, a principis del sigle XX. Els valencians som aixina.
En la fotografia es pot vore l’edifici que va ocupar la Casa de la Penitència a Valéncia.
Jesús Moya Casado
