La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans és la mare de la Llengua Valenciana.
Josep Alminyana i Vallés fon religiós, escritor i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l’Institut “Sedes Sapientiae” agregat al Pontifici Institut “Regina Mundi” de Roma.
En el pròlec del seu gran llibre “El Crit de la Llengua”, diu:
“La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es donominà “romànica” per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d’acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.
No caldria dir que l’evolució del llatí baix o vulgar durant les civilisacions visigòtica i islàmica va ser obligadament i extraordinàriament també molt important; i açò és precisament lo que també s’ha d’estudiar abans d’ocupar-se de la llengua que nos pogueren portar les hosts catalanes del rei En Jaume I, d’entre unes atres raons, per la seua prioritat cronològica.
Hi ha al nostres abast moltes fonts d’estudi boníssimes i prou llibres molt bons, i molt ben escrits que ya són com a clàssics en estes matèries. Aixina, a guisa d’eixemple i per lo que al nostre cas ben concret, en temin els de Simonet: Los mozárabes españoles i Glosario de voces ibéricas y latinas usadas por los mozárabes españoles. En esta obra, que acabem de citar i que hauria de ser d’estudi obligat per als “científics valencians”, pot trobar, el qui ho vullga, centenars de paraules que parlaven els mossàraps, corresponents totes elles, per tant, a époques anteriors a la reconquista d’En Jaume I, i que encara estan vigents hui en el nostre poble i es consideren vives, perque ho són, en la Llengua Valenciana que parlem els valencians de hui en dia.
En estos llibres d’En Francesc-Xavier Simonet es diu expressament: “Nuestros mozárabes, dando gallardas muestras de su capacidad, su ingenio y aplicación y acomodándose a las difíciles circunstancias de su largo cautiverio, cultivaron ambas lenguas y literaturas, sobresaliendo así en el árabe como en la hispana-latina, pero sin olvidar por eso la suya propia. De lo cual dan fe las notas y escolios arábigos que se encuentran en muchos códices latinos de procedencia mozárabe, probando que hasta los cristianos arabizados entendían los textos escritos en lengua latina”.
I, retornant al fil de la meua argumentació, dec deixar ben clarament assentat que la llengua romana vulgar o baix llatí, denominada després “romancium”, és l’arraïl de totes les llengües de la península Ibèrica (exceptuant-ne, clar està, la dels vascs) i de les atres de tot el món dominat pels romans, les quals, precisament per això, es diuen ara i adés <<llengües romàniques>>”.