Elionor de Villena, naixqué en Valéncia, en l’any 1430. Filla natural d’Enrique d’Aragó i de Castella (Enrique de Villena), emparentada en les cases d’Aragó i de Castella. Òrfena als quatre anys, va ser educada en la cort instalada en el Palau Real de Valéncia per la reina María de Castella, esposa del rei Alfonso “el Magnánimo” i prima germana de la reina Isabel “la Catòlica”

El 28 de febrer de 1445, ab quinze anys, ingressà en el monasteri de la Santíssima Trinitat, de religioses franciscanas clarisas, que havia segut fundat per la mateixa reina un any abans. Des de en aixó, i per a l’eternitat, passà a cridar-se sor Isabel de Villena. Era tal l’amistat entre les dos dònes, la reina i sor Isabel, que aquella va manar construir un espai dins de la clausura en l’autorisació papal, denominat “Tocador de la Reina” per a estar prop d’ella.

El nom de sor Isabel de Villena respongué a una elecció personal que va fer en entrar en la clausura sent adolescent.

Despuix de la mort de la reina, sor Isabel es convertí, en a penes 33 anys, en la abadesa del recint, des de l’any 1463 al 1490, i va ser l‘encarregada de governar material i espiritualment el monasteri. Com a primera tasca va promocionar la finalisació de les obres del monasteri, que la reina no pogué vore concloure. La seua direcció espiritual se orientà cap a la reforma franciscana, i va advocar per l’imitació de la vida de Crist, i seguí les directrius dels dos principals líders de l’orde, sant Francisco i santa Clara que va ser lo que motivà que escriguera, en valencià, la seua obra “Vita Christi”, una de les peces més importants de la lliteratura del sigle XV.

Morí als xixantassís anys víctima de l’epidèmia de pesta que assolà Valéncia en 1490.

Gràcies a sor Isabel de Villena, el monasteri se convertí en un foc de cultura vinculat a l’Universitat Lliterària i va ser uns dels grans centres culturals de la Valéncia del sigle XV i de tota la Corona d’Aragó, al que acodien els grans poetes i escritors valencians. És també panteón real, on està sepultada la reina María de Castella, una de les més egregias reines de la Corona d’Aragó i que va ostentar el govern de Valéncia en el periodo més gloriós de la seua història.

Sor Isabel conegué a Jaume Roig qui, ademés de tindre una filla en el cenobi, era el mege del convent. Es diu que, intencionadament o no, el seu “Vita Christi” és una contestació a l’obra de “l‘Espill” d’este autor, al que rebat en exquisita elegància i es convertix en un punt d’inflexió respecte de la consideració de la dòna que es tenia en l’Edat Mija. Va ser publicada pòstumament i aplegà a alcançar més èxit editorial que el “Tirant lo Blanc”. Va ser impresa per primera volta en Valéncia, el 22 d’agost de 1497 en l’imprenta de Lope de Roca, per orde de la seua successora, la abadesa sor Aldonça de Montsoriu, a instàncies d’Isabel “la Catòlica”. Despuix de la primera edició de 1497 impresa en Valéncia, es varen imprimir dos més: en Valéncia, en 1513 i en Barcelona, en 1527.

En el seu “Vita Christi”, sor Isabel alcançà el prestigi de ser la primera escritora en valencià i la millor escritora de l’àmbit hispànic medieval i la de major calitat lliterària de totes les que varen circular per Europa. En este llibre, sor Isabel, defén el protagonisme de les dònes en la vida de Jesús, i diu d’elles que són virtuoses, valentes, fermes, caritatives i capaces de grans sacrificis. La seua obra és un llibre, en el que es restituïx la dignitat de les dònes front a la misogínia de l’época… i ella sí, una gran feminista.

En les imàgens es poden vore la portada d’una edició de el “Vita Christi” de l’any 1513 i d’un gravat que representa a sor Isabel de Villena extret del lliure “Historia del Real Monasterio de la SSma. Trinidad” de l’any 1761; abdós es conserven en la Biblioteca Històrica de l’Universitat de València.